El Ball de Diables de la Ràpita es fundà el 1981. Es un Ball parlat, i es caracteritza per la filosofia del màxim respecte pel tradicionalisme d’aquesta manifestació cultural. Entre els seus actes més característics hi ha La Fogardera. Més info: www.diablesrapita.com o Facebook

Som un ball de diables que segueix el model tradicional del Baix Camp: vestits amb motius retallats i cosits, cibader, maça amb forma dentada o barrilet i tabals de fusta amb pegat de pell i lligat amb cordes. Tenim sis colles de foc, entre diables i bésties, i dos grups de percussió.

ORÍGENS HISTÒRICS DEL BALL DE DIABLES DE RIBES

Les primeres referències el Ball de Diables de Ribes són de l’any 1913, fou representat en aquelles èpoques un mínim de quatre vegades fins a la Guerra Civil. El 1913 i el 1916 fou representat per Sant Pau, mentre que el 1922 i el 1929 ho fou per Sant Pere. El text que emprava l’antic Ball de Diables de Ribes tenia un caràcter satíric i feia referència al nostre poble. Hi intervenia un àngel, Llucifer, Sant Miquel, una diablessa i deu diables que representaven una petita trama argumental totalment diferent del que es fa avui dia. Els diables, així mateix, participaven a les cercaviles i a l’anada a les masies. L’any 1951, per la Festa Major de Sant Pere, es féu realitat la recuperació de la colla de Diables de Ribes. A partir d’aquests moments i de manera gairebé ininterrompuda, la colla de diables de Ribes ha anant sortint a les nostres festes majors. Durant bona part del anys 60, va fer de Llucifer en Josep Martí, Pepsicola, que també va donar un fort impuls al Ball de Diables de Ribes. L’any 1968 va entrar de Llucifer en Joan Font Ferret, Pompet. El Sant Pau de 1972, sent Llucifer l’Anton Milà, Pinzell, el Ball de Diables de Ribes va anar a buscar, al castell, el nou Drac de Tres Caps de Ribes. Fins a aquells moments només hi havia hagut una única colla de Diables de Ribes (excepte un breu període dels anys seixanta en què n’hi hagué una en què el cap de colla era en Torrents), però per Sant Pere de 1978 n’apareix una segona, essent-ne els Llucifers en Tòfol Rovira, Cabaler (colla gran) i en Jordi Coll, Peco (colla de diables petits). Des d’aquell any, hi ha hagut festes amb tres colles, festes amb dues i festes amb una, i el nombre de diables ha oscil.lat entre vint i un centenar. La colla que es va formar l’any 1988 sent cap de colla en Xavier Coll, Peco-xic, és la que s’ha mantingut fins avui dia, tot i que sols queden 2 dels components inicials. Per Sant Pau de 1995, el Ball de Diables de Ribes, es va proposar canviar d’imatge des del comportament en el cercavila i el vestuari. Així, per Sant Pere de 1995, la colla de Diables va sortir al carrer amb un seguit de novetats: s’inauguraren els nous vestits i s’augmentà la percussió. Però el canvi fort va ser per la Festa Major següent, Sant Pau de 1996: la novetat mes important va ser la recuperació de l’ Acte Sacramental, (extret d’un text de principis de segle), que es va representar a la vigília a la plaça Marcer, un cop tots els balls havien acabat la cercavila. Seguidament es llançà un petit castell de focs. També van tornar les figures de la Diablessa i l’Àngel i, per alleugerir la cercavila i controlar la pólvora, s’hi afegia un encenedor. Actualment a Ribes hi ha 5 colles de diables.

La primera notícia del Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona que es té oficialment data de l'any 1853, però es creu que és molt més antic.

Les característiques del Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona són la seva continuïtat ininterrompuda des de fa moltíssims anys; els versos o versots, que fa cada diable i que són rodolins amb una cantarella molt característica, i el vestuari, que és el mateix de fa més de 150 anys, tot i que, a causa de les cremades i del pas del temps, se n'han fet renovacions que han conservat el model original.

L'acte sacramental del Ball de Diables de Sant Quintí el representen 14 diables, distribuïts de la manera següent: el Llucifer, la Diablessa, un àngel, Sant Miquel, 8 diables i dos timbalers. A més, acompanyen el ball dos diables que reparteixen carretilles, dos que encenen i un o dos que porten el carretó. L'acte sacramental, també anomenat "típic", és d'origen desconegut i està escrit en català antic i llatí, tot i que degut a la dictadura es va passar a fer en castellà. Actualment un cop acabada la dictadura ha anat recuperant el seu format original en català.